És una bombolla un parèntesi un temps només per a tu per aprendre a conèixer-te a acceptar-te, a millorar-te.
Una hora de calma, perquè des de la calma, la passivitat activa, ports veure, reconèixer, entendre què passa. Què fas, què dius, com et mous. I a on? On vols anar? Doncs també te n’adones. I treballes per dirigir-te als teus objectius. Amb la seva ajuda, és clar. Perquè tots necessitem que ens guiïn, que ens mirin als ulls I ens diguin:
“ tranquila, para un moment. Respira tranquila. De debó que pots fer-ho. Prova-ho, si més no. (…) veus? Veus com pots?”
I tornes a somriure. I agafes forces per explicar-te. Quan pots. Perquè pot ser que no et surti, al principi. Però no passa res. Perquè pas a pas comences a situar-te i les paraules surten, desendreçades, sabent que amb els dies, els mesos, anys, si tu vols!, prendran forma, cos, ànima i seguretat. I tu amb elles. I posaràs ordre i et sentiràs forta I viva. I quan ha passat l’hora, tens algunes coses una mica més clares. I et sents orgullosa i agraïda. I tens tantes ganes de treballar-te! De millorar. De convertir-te en la persona que vols ser.
I somrius.
I descanses.
